Els horts tenen tota la gràcia. Els de Cadaqués són inoblidables. Tenen incrustada una minúscula població agrícola. Hi ha la sínia, els pous i les petites casetes. En certes èpoques de l'any, els petits horts vilatans són una mica sòrdids. Ara són divins (es refereix a la primavera). Les feixes i les regues arriben a llur màxima perfecció geomètrica. Són cultivats admirablement. De llur mateixa perfecció es desprèn una claredat que extasia l'aire de llur modèstia. Són sempre plens de gent. S'hi sent enraonar d'un cap de dia a l'altre. La gent hi conversa de feixa a feixa. Les criatures hi ploren i les noies hi riuen. La finor que hi tenen les hores de tarda sembla líquida. En el cel, d'un blau d'Immaculada Concepció, hi passen uns núvols blancs, esponjats, lleugers. A ponent és una mica vaporós, nebulós, de color d'estany líquid, d'una grisalla etèria. La llum és amable, les llunyanies floten en una gasa tènue, les formes de les coses ofereixen al tacte i a la vista una polpa viva. Aquestes són les millors tardes de la primavera. Entre dues llums la claredat s'afina i fins i tot arriba a tocar el punt de sensibilitat física.
De vegades trec el cap per les parets dels horts. Els colors vegetals més corrents tenen ara qualitats insospitades. El color verd ampolla, una mica raspós, de les patates arriba al verd sublim de la millor pinzellada holandesa. Les faves i pèsols tenen, encara, més delicadesa. Les faveteres de regadiu tenen una pompa esplendorosa. Els pèsols són una planta exquisida: la seva flor blanca té una suavitat de llet. Els cigrons, de fulla fistonada i presumida, són d'un verd deliqüescent. Hi ha les cebes primerenques, perquè ara és el temps de menjar peix fregit amb ceba tendra... I els alls, tan lineals, i l'escarola i l'enciam de bufada pompa líquida. Tot això queda enquadrat en la deliciosa geometria de les regues perfectes amb llurs esquenes corbades, que són els coixins sobre els quals dormen les viandes dels horts. Josep Pla, Un petit món del Pirineu, pp. 151-152