Els horts del camí de la torre Melina són una experiència única. De vegades, a la tardor, els núvols no hi deixen passar la llum del sol. Al matí, la boira cau sobre els horts. A la tarda, quan es pon el sol, apareix el color taronja del cel a l'horitzó. Són trenta-un horts ordenats, cadascun amb les seves diferents viandes. Les parcel·les tenen una geometria perfecta, en fileres delimitades per petites parets que separen els horts. Hi ha garrafes de plàstic una mica sòrdides i cedés penjats per espantar els ocells. Als passadissos que separen les fileres d'horts hi ha les caixes de compostatge per fer fertilitzant i les preses d'aigua per regar. A llevant, sota el tramvia, hi ha els quartets numerats per guardar les eines. A prop de les plantes aromàtiques trobem les taules de picnic. A les tardes, els jubilats conversen d'un hort a l'altre mentre fumen un cigarret. Cap a les sis de la tarda, de vegades, se'ls sent enraonar i discutir animadament. Darrere la reixa, les criatures que passen observen com les plantes creixen.
Hem anat a visitar els horts un dia de tardor de bon matí. En aquesta època de l'any estan una mica abandonats, perquè gairebé tots els fruits ja s'han collit i queden les males herbes. Els colors dels vegetals tenen una finor extrema. El color vermellós dels tomàquets, una mica brillant, extasia la mirada. Els dies de pluja i núvols la llum té poca claredat i els horts no arriben a lluir el seu color verd vegetal que els fa tan esplèndids. Quan el cel és gris i el sol no il·lumina els horts, l'ambient és fresc i es nota una sensació agradable a la pell. Els núvols vaporosos, de color d'estany líquid, escampen una grisalla etèria. Les mongeteres es gronxen tranquil·lament amb el vent. Les plantes aromàtiques fan una olor sublim i les mentes fan una olor exquisida. Hi ha calçots primerencs, que resplendeixen amb les seves fulles lineals de color verd ampolla, perquè a l'hivern es mengen amb la seva salsa. Hi ha plançons de faves i raves acabats de plantar. Les cols llueixen les seves fulles de color verd profund. Les col-i-flors tenen tota la gràcia i se'ns presenten amb la seva polpa viva. La fulla fistonada de les carxoferes apareix en un racó d'un hort. Aquest espai queda enfilat en un turó de pau i solitud. Els blocs de pisos negres que hi ha darrere els horts fan que destaqui la finor dels tons verds.