El que té més caràcter de l'Hospitalet són els barris del Samontà que, segons diuen, és la zona més densa d'Europa i una de les més multiculturals. Les estadístiques pretenen que el 30 % de la població és nascuda a l'estranger, encara que a les escoles públiques el percentatge arriba a gairebé el 90 %.
Ens trobem en un dels barris catalans més multiculturals. Paquistaneses amb els seus vestits i mocadors de molts colors o marroquines amb mocadors més discrets, sighs amb el turbant embolicat al cabell, dominicans amb roba estiuenca, les noies cenyida i amb grans escots i els nois amb gorres i pantalons caiguts, xinesos vestits com els personatges d'Anime i sud-americans amb tots els accents. Els ombrívols i desconfiats, contrasten amb vells i velles, patriarcals i sorneguers. Les dones alegres i confiades ho expliquen tot de les seves vides. Aquesta varietat de gent dóna un aire inconfusible al Samontà.
Aquí, com a tot arreu, les persones de més posició són els que tenen un petit negoci o un contracte fix i es passen tot el dia treballant; han vingut de tot arreu i s'han establert al barri. Hi ha persones de mitjana edat carretejant coses amb el desig d'ascensió social. Hi ha també colles de "ninis" ganduls, ombrívols i desconfiats, que es passen la vida estintolats a les places del barri, hores i hores amb la seva inquieta febre que els rosega. Els pobres, si són musulmans, no tenen més remei que anar a la mesquita per tenir dret a la caritat de la sadaka, l'almoina que deixa la gent amb més diners a la mesquita, o al cuscus dels divendres. Els altres van a buscar l'almoina de Càritas.
Com que la situació en què es troba el barri és enrevessada, molts es dediquen al petit comerç; han hagut de navegar en tota mena d'aigües, cosa que els dóna fama d'aprofitadors. I encara envien diners a la seva terra enyorada. En la vida econòmica predomina el petit comerç d'alimentació. Al carrer Occident hi ha tot tipus de botigues, també d'abandonades a causa d'aquesta implacable crisi. Uns es dediquen a la transacció i al canvi, mentre d'altres surten a badar i expliquen la seva vida als venedors perquè necessiten algú que els escolti. Alguns desenfeinats a l'atur passegen sense dir res, amb els ulls tristos i les conques esquifides. Els indigents al porxo de l'església de la Mare de Déu de la Llum contrasten amb el frenesí del comerç del mercat de la Florida. Altres intenten vendre alguna quincalla o falsificació enmig de colles de gent que miren. D'aquesta pobretalla alguns intenten sobreviure del comerç il·legal del top manta; d'altres van rodant sense sol ni esperança d'un lloc a l'altre. També n'hi ha que roden amb els carros de supermercat, per recollir tot tipus de ferros o fins i tot paper dels contenidors. Un cop ho han portat a vendre al magatzem de ferralla, se'n van amb la misèria que els paguen i amb l'esperança de trobar algun tresor perdut entre els draps o quincalles que llença la gent.
Hem passat alguns dies rodant pel barri. Els diumenges, al mercat de la plaça dels Ocellets hi ha tot tipus de gent, alguns són ocells de pas que només vénen al barri per comprar. Hi ha també dones amb anoracs llargs fins als genolls, foscos com la nit, sabates còmodes i complements lluents. Algunes tenen els cabells curts i tenyits amb rínxols daurats, cares serioses o alegres i cossos variats com la fruita; sovint conversen sobre tafaneries de la gent. Al barri hi ha gent de tot tipus, ganduls estintolats als bars, gent més seriosa que va al teatre, vells amb la boca caiguda mòrbida i roba de color obscur, però també joves amb roba més viva i fins i tot provocativa. Els joves juguen a futbol o passen la tarda rodant amb els seus amics. Les mares amb nens porten els vestits folgats de coloraines que voleien amb el vent; s'estan a les places, parlen, critiquen i xiuxiuegen a l'orella de les amigues mig a l'aguait de les criatures. El divendres correspon a la festa setmanal dels musulmans i l'ambient de la mesquita té un aire inconfusible: bull de gent. Els homes porten un casquet, generalment blanc, i vesteixen una túnica folgada fins a mitja cama, sobre els pantalons. Les dones porten el cap tapat amb el hijab enfonsat fins a les orelles. Per entrar, homes i dones es descalcen. Quan l'imam acaba de parlar, fan el du'a amb els ulls mig entelats. Quan surten de la mesquita, les colles d'homes, que sovint tenen les dones a casa amb les criatures, es queden a xerrar sota la portalada. Tot això es veu sobre un paisatge urbà amb molts contrastos, ple de lepra en algunes façanes antigues i blocs immensos més enllà, darrere un primer terme de botigues, tallers i bars de tota mena: "paquis" que venen begudes i galetes equatorianes, reparació de rellotges, basars de xinesos, electrodomèstics, mobles, compravenda d'or i joies o altres coses, reparacions diverses, una bodega. El tou de vitalitat és impressionant.
El barri del Samontà es troba al peu de Collserola. En el temps lliure molta gent es reuneix al parc de les Planes. El parc és un espai d'esbarjo enfonsat en un clot, en un dels antics torrents del peu de muntanya. Les colles de joves queden a les escales. Baixant les escales hi ha sis pistes de petanca envoltades de colles d'avis amb xandalls folgats de colors obscurs, amb el frenesí de voler guanyar tantes partides com puguin. També hi ha un camp de futbol on s'entrenen nens i joves amb l'ambició d'arribar a ser grans futbolistes. Baixant la rampa hi ha una esplanada amb persones estintolades que parlen amb els seus gossos. ¿Què pensen? ¿Què somnien? ¿Encara enyoren la seva terra? ¿És aquest l'últim destí?